L’augment de superfície de la trama urbana, sovint inadequada, les planificacions deficients i la manca de sòl, han fet augmentar el risc de cabals extrems en situacions puntuals. Aquest augment del risc requereix cada vegada més dels estudis d’inundabilitat, que zonifiquen i avaluen el risc per a diferents períodes de recurrència.

A aquest interès s’hi suma la recuperació de zones humides en zones que antigament havien estat dessecades. Les noves tecnologies permeten propostes agosarades i reeixides en aquest camp.

El “boom” constructiu que es va viure als anys 60 i 70, i el que recentment tornem a experimentar, han portat una demanada creixent en el consum d’àrids, que actualment sobrepassa les 8 tones habitant i any. Les pedreres i graveres s’han anat exhaurint i les concessions s’han acabat.

La restauració integrada ha disminuït molt l’impacte causat per aquestes activitats, però encara hi ha molts espais degradats que requereixen de mesures cicatritzants, descontaminants i que recuperin el valor paisatgístic d’aquests espais marginals.

Des de que la llei així ho estableix, el divorci que hi havia en altres temps entre la planificació i el contractista, s’ha corregit en part amb la participació dels tècnics ambientals.

Aquests professionals aporten llur criteri i una perspectiva més equilibrada a l’hora d’executar les obres, restringint certes actuacions en el moment de l’execució i verificant el correcte desenvolupament en altres casos.

La mateixa pèrdua en la qualitat de vida induïda per les males olors es podria atribuir a l’increment de la taxa de soroll o intensitat sonora. Fins i tot el preu de la vivenda varia segons on s’ubiquin les residències en base als mapes sònics elaborats, generalment, pels municipis.

La circulació viària, en un altre àmbit, i l’augment d’infraestructures, han portat a un augment de les molèsties. La legislació actual i les ordenances municipals han procurat posar fre a aquest desgavell ocasionat per la contaminació acústica.

El creixement dels perímetres urbans ha arribat a crear un teixit que enllaça, massa sovint, zones residencials i industrials. Les molèsties en la qualitat de vida s’han accentuat i amb elles el descontent social.

La presa de decisions en la ubicació de noves instal·lacions molestes i la quantificació del grau de molèstia han portat a la proliferació d’aquests estudis tècnics que despunten pel seu caràcter innovador, tant pel que fa al terreny qualitatiu com quantitatiu.

Paral·lelament a la pèrdua de territori desocupat i amb el deteriorament paisatgístic, hi ha hagut un augment de la sensibilitat per part de les administracions pel que fa a la connectivitat. Tenim una Catalunya fragmentada i la ocupació del territori significa una gran afectació per a tots els fluxos naturals, alterant-los profundament. El manteniment de l’hàbitat i el disseny i construcció de dispositius que mitiguin l’efecte barrera, així com els estudis per a la seva ubicació, s’han fet imprescindibles.

Per una altra banda, l’augment de l’ús dels espais rurals i forestals requereix la planificació i execució d’obres per a l’adequació de l’ús públic: equipaments, senyalètica i arranjament de senders, han passat a estar a l’ordre del dia.